FITXA DISSENY WIKI COL.LABORATIU

TÍTOL	“Una, dues…trex. Anem a pel Lliurex”
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS	Aprenents: 4 mestres de primària. Mediadora: jo mateixa, Victòria Vercher Casanova Tecnologia mediadora: ordinador personal.
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA	Aquest Wiki naix amb la intenció d'iniciar un treball col.laboratiu entre 4 mestres de diferents escoles de primària. Aquest professorat té unes habilitats i domini dels entorns dels sistemes operatius a un nivell mitjà d'usuari. Però, des de fa un temps la Generalitat Valenciana ha implantat als seus centres el sistema operatiu Lliurex, basat en la filosofia d'Ubuntu. Aquest sistema operatiu ofereix un programari i un entorn de treball amb les mateixes prestacions que el sistema operatiu de windows, a més tothom té accés a aquest programari perquè és gratuït. La presència d'aquest nou sistema operatiu a les aules suposa a aquests professionals un problema diari en seu entorn laboral. Molts en saben utilitzar l'entorn Windows, saben que Lliurex té les mateixes funcions, però el desconeixement de les seues ferramentes no els permet fer un ús òptim de les TIC com ho feien amb el sistema operatiu anterior. Així doncs amb aquest wiki iniciem un procés d'ensenyament-aprenetatge, l'objectiu del qual és la familiarització i l'ús òptim de l'entorn del sistema operatiu Lliurex. Coneixerem les possibilitats i funcionalitat del seu escriptori, així com l'aprofundiment en el coneixement del processador de textos Open Office.
TERMINOLOGIA DE JONASSEN	El tipus de problema que es defineix està emmarcat dins de la Presa de Decisions perquè els Mestres volen conéixer les noves ferramentes /utilitats que el nou entorn Lliurex i el programa Open Office poden oferir a l’hora d’utilitzar-los a les seues aules. Com és l’entorn de l’escriptori del Lliurex? En què s’assembla a l’entorn Windows? Quines coses m’ofereix que el Windows no m’ofereix? L’Open Office funciona igual que el Word de Windows? Les ferramentes de Word que més utilitze com s’utilitzen en Oppen Office? Tenen una correspondencia? El problema que se’ls planteja requereix contrastar les velles utilitats del Programa de Windows  i les  noves utilitats que ofereix l’Open Office, així com l’entorn Lliurex. Així doncs cal que analitzen les avantatges, desavantatges i les alternatives que ofereix el nou entorn i com utilitzar-les. Aquest problema es caracteritza per estar mal estructurat perquè  en l’ús quotidià de  l’entorn Lliurex a les aules cal que els professors integren nous camps de contingut, com les noves funcions de l’escriptori de Lliurex, les noves utilitats, possibles semblances
SIGNIFICATIVITAT PELS APRENENTS	Aquest tema té un alt grau de significativitat perquè el sistema operatiu és un element que utilitzen en molts àmbits de la vida quotidiana, tant en l’àmbit professional com personal. A més, el nou sistema operatiu que estan aprenent a utilitzar  està present en tots els ordinadors i portàtils de les seues respectives escoles.
CONTEXT DE L’ACTIVITAT	Malgrat que utilitzaran les competències adquirides en Entorn LLiurex a l’àmbit professional. El procés d’ensenyament-aprenentatge va a desenvolupar-se en un entorn no formal. És a dir , cadascú realitzarà les pràctiques i activitats des de les seues cases. A través del wiki col.laboratiu plantejaran dubtes i enviaran les seves tasques per mail a l’orientadora del grup. Al ser professorat pertanyent a diferents escoles, resulta complicat fer sessions presencials, desenvolupant així un procés d’ensenyament-aprenentatge a distància.
CARACTERÍSTI- QUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS, FÍSIQUES MÉS IMPORTANTS DELS APRENENTS	Els aprenents són mestres entre 28 i 45 anys. Tots ells exerceixen com a docents en diferents col.legis públics de la Comunitat Valenciana. Tots ells viuen a la Comarca de la Safor  (Gandia), província de València.  Jo actuaré com a orientadora de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.
CAPACITATS ESPECÍFIQUES A ASSOLIR O DEMOSTRAR	Les competències a assolir: - Ser capaç d’utilitzar amb fluïdesa i flexibilitat les ferramentes de l’escriptori de l’entorn Lliurex. - Saber utilitzar les ferramentes de l’open office. - Utilitzar amb fluïdesa especialment les ferramentes que més utilitzen cada dia al seu entorn professional. - Valorar el treball cooperatiu com a element important en qualsevol entorn d’ensenyament-aprenentatge. - Ser capaç de mantenir una actitud activa i participativa en l’entorn col.laboratiu de la wiki. Continguts: Saber teòric / Conceptual. - Entorn Lliurex. - Open Office. §  Saber pràctic i Procedimental -                     Saber moure’s amb fluïdesa i flexibilitat per l’escriptori i entorn de Lliurex. -                     Saber realitzar textos senzills i donar-los la formatació desitjada amb el programa Open Office. §  Actitudinals -                     Actitud col.laboradora amb els dubtes dels companys i les companyes. - Confiança en un mateix a l’hora de utilitzar les TIC .
OBJECTIUS ESPECÍFICS	- Ser capaç d’utilitzar amb fluïdesa i flexibilitat les ferramentes de l’escriptori de l’entorn Lliurex. - Saber utilitzar les ferramentes de l’Open office. - Utilitzar amb fluïdesa especialment les ferramentes que més utilitzen cada dia al seu entorn professional. - Valorar el treball cooperatiu com a element important en qualsevol entorn d’ensenyament-aprenentatge. - Ser capaç de mantenir una actitud activa i participativa en l’entorn col.laboratiu de la wiki.
CONTINGUTS	-          Entorn Lliurex: equip, usuari, paperera, barra de menús. -          Oppen Office: escriure un text, seleccionar el text, copiar, retallar i pegar text, desfer, buscar i reemplaçar text, font del text, tamany del text, estil del text, color del text, inserta una imatge d’es d’un text, inserta una imatge de la Galeria, modificar les propietats de la imatge, borra la imatge, format de pàgina, format de paràgraf, sagnat i espais, alineació, numeració, tabulacions. Configuració dels marges, inserta encapçalament, peu de pàgina, costats de la pàgina, vista preliminar, impressió.
SESSIONS (PAPER DEL MEDIADOR) TEMPORITZACIÓ	1ª Sessió: Escriptori: - Equip. - Usuari. - Paperera. - Barra de menús: aplicacions, llocs, sistema. Àrees de treball, gestor d’actualitzacions i aplicació franja horària. Treball d’Open Office Writer -Executar Open office Writer. - Coneixem el seu entorn de treball. - Creem Documents nous. Fem èmfasi en els formats odt, doc. - Obrim documents guardats. - Tanquem l’aplicació Writer. Sessió 2: - Escriure un text. - Seleccionar el text. - Copiar, retallar i pegar text. -Desfer. - Buscar i reemplaçar el text. Sessió 3: -Font del text. - Tamany del text. - Estil del text. - Color del text. Sessió 4: Insertar una imatge des d’un text. Insertar una imatge de la Galeria. Modificar les propietats de la imatge. Borra la imatge. Sessió 5: Format de pàgina. Format de paràgraf. Sagnat i espais. Alineació. Numeració. Tabulacions. Sessió 6: Configuració dels marges. Inserta encapçalament i peu de pàgina. Costats de la pàgina. Vista preliminar. Impressió
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒ- CA DEL DISSENY I VINCULACIÓ AMB L’ASSIGNA- TURA.	Les activitats estan relacionades amb elements reals de la vida quotidiana, és a dir, amb tasques que realitzen tant a nivell professional com en el seu dia a dia quotidià. El fet de poder dominar el nou entorn els permetrà aplicar les noves habilitats a eines d’edició de textos i ús de pissarra digital, per exemple.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ	1. Avaluació inicial o diagnòstica: s’ha realitzat una avaluació inicial sobre les competències que tenen adquirides sobre l’entorn Lliurex, les que els falta adquirir i les competències que voldrien dominar especialment. 2. Avaluació formativa: Durant el procés l’orientadora anirà aclarint els dubtes, corregint les errades  i animant als companys i companyes a realitzar un treball cooperatiu i col.laboratiu online. 3. Avaluació final: S’avaluaran les pràctiques realitzades, les destreses i competències adquirides. Grau d’assoliment de competències, així com l’opinió dels diferents participants del projecte.

MODELANT HISTÒRIES. CAS: LA VENTAFOCS

MODELANT HISTÒRIES
RESUM DEL CAS
Els nens i nenes de 5é i 6é han assistit durant al mes d’octubre a l’audició de l’òpera de “La Ventafocs” al Teatre Serrano de la Ciutat de Gandia, València. Aquest projecte ha sigut aprofitat pel mestre de música del centre i la mestra d’anglés per tal de treballar de forma conjunta objectius i competències de les seues matèries des d’un mateix focus d’interés, el conte de la Ventafocs. Aquest nucli temàtic resulta molt motivador per als alumnes, alhora rellevant i significatiu, perquè tots ells, amb independència de la procedència coneixen la història del conte clàssic de Perrault.
CONTEXT	INFORMACIÓ MESTRE
Nivells: 5é i 6é   Assignatura: Música / Anglés   Tecnologies utilitzades: Ordinadors, equips de música, pissarra digital, gravadora audio.   Escola (tipus): Escola Pública, 2 línies d’infantil i de primària.   Connectivitat: Internet.   Localització dels recursos TIC: Aula d’Informàtica, Aula de Música, Aula d’Anglés.   Nivell sòcio-econòmic: L’escola està situada en un context de nivell econòmic mitjà, on la majoria dels nens i nenes són valencianoparlants, i els nens i nenes procedents d’altres països estan integrats en l’entorn.	Experiència:   -          El mestre de música ha estudiat des de ben petit al conservatori. Va optar per l’especialitat de Mestre de Música perquè podia fer de la seua afició un treball, podent així transmetre les seues experiències als més petits. Té una experiència de 7 anys com a mestre. -          La mestra d’anglés destaca per la seva admiració cap al món anglosaxó i la seua llengua. Aquesta motivació la va portar a desenvolupar en els més petits noves habilitats comunicatives . Té una experiència de 15 anys com a mestre.   Experiència del Mestre en TIC:   Tots dos utilitzen les TIC de forma intensiva a classe. Els equips de música, ordinadors i pissarra digital constitueixen eines indispensables en el seu treball quotidià.
DETALLS DEL CAS
-          Objectius de la història:   -          Aprenentatge significatiu -          Conéixer autors de contes clàssics. -          Redactar històries senzilles en un idioma estranger; Anglés. -          Descriure els personatges de la historia; descrivint la seua aparença física amb vocabulari nou. -          Aprendre vocabulari bàsic sobre les relacions familiars; sister, stepmother, etc. -          Conéixer compositors de música clàssica. -          Aprendre sobre el món de l’Òpera i els seus origen. -          Els instruments de l’orquestra simfònica; diferències entre famílies orquestrals. -          El cor mixt com a conjunt vocal. -          La figura del llibretista, compositor, director i solista. -          Desenvolupar una actitud de respecte i valoració envers les manifestacions culturals. -          Consolidar l’alumne com un agent actiu en el procés d’ensenyament-aprenentatge.   Activitats Previstes:   -          Lectura de la història del conte clàssic de Perrault amb vinyetes amb la pissarra digital. -          Lectura de l’argument de l’Òpera de Rossini amb la pissarra digital. -          Elaboració d’un mapa conceptual, on es mostren les semblances i diferències entre les dues versions, on al final cal que quedin tots els continguts de les assignatures reflectits. -          Elaboració dels mapes conceptuals en sessions conjuntes a l’aula d’informàtica. S’utilitza la pissarra digital per tal que els Mestres excercisquen de modelatge i els nens i nenes el realitzen a l’ordinador. -          Fitxes didàctiques que inclouen:                                                                                         Vocabulari específic de la història.                                    Relacions familiars en anglés.                                    Descripció dels personatges.                                    Redaccions breus sobre la història.                                    La vida de Rossini.                                    Característiques de l’òpera.                                    Instruments de l’orquestra simfònica.                                    El cor mixt.                                    Mapes conceptuals.   -          Activitats JClic que contenen els mateixos elements descrits en el punt anterior. -          Visionat al Teatre Serrano de l’audició didàctica de la “Ventafocs” Rossini. -           Gravació de l’ària de la Ventafocs amb gravadora digital. -          Elaboració d’un mapa conceptual gegant al corredor.   Tecnologies usades:  Equip de música, pissarra digital, aula d’informàtica, gravadora digital, accés a internet.   Raó per utilitzar-les:  L’equip de música és essencial per a realitzar l’audició a la classe, la pissarra digital és imprescindible per mostrar les activitats interactives a l’aula i poder visionar les històries en vídeo, l’aula d’informàtica actua com a mitjà per tal que  els nens i nenes realitzen els mapes conceptuals, l’accés a internet per la recerca d’informació i material audiovisual i la gravadora digital per deixar constància de l’execució sonora realitzada pels xiquets.   Tipus d’activitat: Dificultats: En el procés no s’han mostrat dificultats que hagin pogut intervenir en el procés d’ensenyament aprenentatge.   Com es volen superar les dificultats trobades: les dificultats que poguessin anar apareixent serien resoltes en tot moment per part dels dos Mestres.   Reforç: des de les assignatures de Llengua Valenciana i Castellana els tutors/es podien ajudar en l’aprenentatge de l’argument. Els Mestres del projecte no han rebut aquest reforç perquè els tutors no tenien el temps suficient per a portar a terme la seua programació.   Rol del mestre: Programen tota l’activitat per mitjà d’un procés d’ensenyament-aprenentatge significatiu emmarcat en la teoria del constructivisme. Ajuden en tot moment als nens i nenes davant les possibles dificultats, a més d’orientar tot el procés.   Rol dels estudiants: Els estudiants es converteixen en subjectes actius del seu aprenentatge. Encara que són orientats i guiats pel mestre/a són els protagonistes del seu propi aprenentatge.   Resultats: Observacions: el procés ha sigut molt positiu per a tothom, mestres i alumnes. El procés ha destacat per l’ús intensiu de les TIC, l’entusiasme del professorat i la motivació i interès de l’alumnat. El que podia semblar un projecte avorrit per als nens i nenes en referencia al coneixement de l’òpera i autors de contes clàssics i compositors, s’ha convertit en una positiva experiència que ha obert als nens noves motivacions i interessos envers el món de la música, l’anglés i autors i compositors.   Avaluació:   -          Avaluació inicial o diagnòstica. Els Mestres avaluen els coneixements previs dels nens i de les nenes en relació a l’argument de la Ventafocs.   -          Avaluació formativa. El professorat a través de l’observació i diferents eines diagnostiques van avaluant el procés d’ensenyament aprenentatge.   -           Avaluació  final. Per mitjà d’activitats escrites que inclouen continguts apresos durant el procés s’avalua el nivell d’adquisició de l’aprenentatge. També s’avalua el procés a partir de les impressions i opinions dels nens i les nenes.   Lliçons apreses: el professorat ha aprés d’experiències pedagògiques que ells mateix ja havien iniciat altres cursos.
HISTÒRIA DETALLADA
Parleu sobre vosaltres i la relació professional.   Nosaltres dos portem en aquesta escola ja 7 anys. És una escola que fou creada per l’excessiva demanda d’escolarització que hi ha hagut a la ciutat durant l’última dècada. Les nostres instal·lacions són noves, i gràcies això, les nostres infraestructures i dotacions de material són Excel·lents, per la qual cosa podem fer un ús intensiu i extensiu de les TIC a tota l’escola.   La nostra relació personal i professional és molt bona, açò ens permet iniciar projectes didàctics en comú, que normalment comparteixen un mateix nucli temàtic que cadascú de nosaltres treballa des dels objectius i continguts de la nostra àrea curricular. Aquest treball sempre està basat en l’aprenentatge-significatiu, fen un ús de les TIC i on el constructivisme és la nostra millor  aliada.     Expliqueu-me l’activitat.   El dia 21 d’Octubre el nostre centre tenia concertada l’audició didàctica de la “Ventafocs” de Rossini. Aquesta activitat extraescolar fou l’excusa perfecta per iniciar un projecte en comú, on el conte de la “Ventafocs” es convertia en el nucli temàtic compartit per les nostres àrees. L’inici fou un poc dur perquè calia marcar els objectius i continguts comuns a les dues àrees, així com aquells més específics de cadascuna de les nostres àrees.   Després d’unes reunions i investigar un poc sobre l’origen del Conte Clàssic de Perrault, així com estudiar l’òpera de Rossini, vam arribar a vàries conclusions.   -          EL conte clàssic de Perrault es convertia en un centre d’interés significatiu perquè tots els nens i nenes eren coneixedors del seu argument.   -          La Ventafocs existia en molts països, i hi havia versions diferents sobre la mateixa.   -          La versió de la Ventafocs de Rossini tenia diferències significatives, i al mateix temps rellevants sobre la història de la Ventafocs.   Açò va permetre iniciar els primers passos entorn al projecte, amb una sèrie d’acords:   -          En un primer moment informaríem de l’inici del projecte als nens i les nenes.   -          La professora d’anglés encetaria el projecte, fent una avaluació inicial sobre el coneixement de l’argument i treballant-ho a les seves sessions, tot entorn el conte clàssic de Perrault.   -          La professora, acabades les primeres tasques, inicia un mapa conceptual amb els nens sobre l’argument i característiques dels personatges del conte clàssic de Perrault.   -          EL següent pas de la seqüència didàctica aniria introduïda pel mestre de música. Ell parlaria amb els alumnes que li contaren la història   que havien treballat anglés, per a ell contar a continuació la versió de l’òpera de Rossini. Aquest és un punt clau en la història, perquè el coneixement de l’argument de Rossini trencaria els esquemes cognitius dels nens i les nenes, fent així necessària una nova reconstrucció dels paral·lelismes i les divergències entre totes dues versions.   -          Una vegada arribats a aquest punt, el mestre de música inclou als mapes conceptuals dels nens i nenes noves diferències. Els nens i nenes, amb ajuda, intenten fer els canvis als mapes conceptuals que els nens i nenes porten de l’assignatura d’anglés. -          Arribats a aquest punt, els dos Mestres, després de parlar amb la cap d’estudis, i en una sessió conjunta, porten als nens i nenes a l’aula d’informàtica i intenten plasmar amb ajuda de la pissarra digital i els seus ordinadors un nou mapa que inclogui les semblances i diferències entre totes dues històries. -          Acabada la primera fase inicien el treball específic de cada àrea. La mestra d’anglés treballa la versió de Perrault a través d’activitats conjuntes, fitxes individuals, treballs en grup, ús de la pissarra digital. Per una altra part el mestre de música treballa la Versió de Rossini, l’audició de la peça musical, els orígens i característiques de l’Òpera, la presencia de l’orquestra i les seues respectives famílies d’instruments en l’execució de l’Òpera, la importància dels solistes i cor, així com l’escenificació. -          Es procedeix a l’assistència de l’audició. -          Els 2 mestres, acabada l’audició, passen un test d’avaluació als nens i nenes. A més, recullen les seues impressions, l’experiència, que els ha agradat i que no. -          Per a finalitzar els nenes i nenes realitzen afegeixen al mapa conceptual inicial tot allò que fa referencia l’Òpera de Rossini, la seua vida, l’orquestra, el cor, els solistes. Per un altra part, en Anglés s’afegeixen aspectes sobre la vida de Perrault, característiques de les històries de la Ventafocs a altres països, vocabulari, un xicotet resum en anglés. -          Amb tot açò afegit als respectius mapes, els Mestres imprimeixen totes les paraules, connexions entre conceptes, dibuixos de referència en fulls. Els nens i nenes ho pinten i ho retallen. Tots junts munten al passadís el mapa conceptual final en format gegant. -          Els nens mateixa fotografien el mapa. Amb aquestes fotos, la música de la ventafocs, els materials elaborats en Word, fotografies de l’audició es fa un recull de material que es grava en un CD. Aquest CD és enviat a casa. Quins eren els objectius del projecte?   Els objectius del projecte eren diversos. Per una part teníem objectius comuns que feien referència al desenvolupament d’un procés d’ensenyament-aprenentatge significatiu, basat en el marc teòric del constructivisme. És a dir, es pretenia que els nens i nenes re elaboraren esquemes cognitius previs a partir de la historia de la Ventafocs, incloent així noves relacions conceptuals afegides per les àrees de música i anglés.     Pots parlar de l’avaluació de les activitats?   -          Avaluació inicial o diagnòstica. Els Mestres avaluen els coneixements previs dels nens i de les nenes en relació a l’argument de la Ventafocs.   -          Avaluació formativa. El professorat a través de l’observació i diferents eines diagnostiques van avaluant el procés d’ensenyament aprenentatge.   -           Avaluació  final. Per mitjà d’activitats escrites que inclouen continguts apresos durant el procés s’avalua el nivell d’adquisició de l’aprenentatge. També s’avalua el procés a partir de les impressions i opinions dels nens i les nenes.   Què aprenen al llarg de l’activitat?   Al llarg de l’activitat aprenen sobre les diferents versions d’una mateixa historia. Expressió i comunicació lingüística en llengua estrangera, vocabulari específic en anglés, l’òpera i els seus principals elements, vocabulari específic de música, l’orquestra, el cor mixt, etc.   A més es treballen els valors de respecte i valoració envers les manifestacions culturals. L’anàlisi de l’argument  ens permet aprofundir en l’obra i treballar valors d’igualtat social i solidaritat en referencia a la situació de la Ventafocs a la casa.     Quins han estat els resultats?   Resultats respecte els mestres: els mestres creuen que ha sigut una experiència molt positiva per les seves respectives àrees. Sempre que s’inicia un projecte d’aquest tipus resulta un repte perquè, malgrat que tot estiga concretat, no saps com van a reaccionar els nens i nenes. En un primer moment van pensar que seria difícil perquè els nens i nenes poden pensar a priori que l’òpera és avorrida, així com també la lectura dels contes. Nosaltres ens hem vist sorpresos per la motivació i interés de l’alumnat durant tot el procés, així com per la consecució dels aprenentatges.   Resultats respecte els nens i nenes: els nens i nenes han gaudit durant tot el procés, amb una motivació i interés que ha sorprés els mateixos Mestres. Tots coincideixen en assenyalar que ha estat molt divertit treballar el conte de la Ventafocs, així com conéixer la versió de Rossini i altres arreu del món. El que més els ha agradat ha sigut l’audició de la Ventafocs, l’ús intensiu de les TIC i la confecció del mapa conceptual gegant als corredors. Els que no els va agradar tant de l’audició fou que els solistes alguna vegada cantaven tant fort i estrany que no arribaven a entendre el que deien.

 

CANVI CONCEPTUAL

 CANVI CONCEPTUAL

 

 

Tesi: La relació Ciència C-T-S-E (Ciència, Tecnologia, Societat i Educació) va més enllà de la simple creació i transmissió de coneixements.

Premissa: La estreta relació entre C-T-S-E i les implicacions que aquestes tenen en l’ús de la TE cal que siguen estretament conegudes pels destinataris, usuaris i els professionals que desenvolupen processos d’aprenentage amb ella.

Argumentació:

En un primer moment es va fer una relació simple i senzilla  entre els conceptes de ciència, tecnologia, societat i educació. En ell es plantejava les aportacions que feien de forma general l’educació, la tecnologia i la ciència al coneixement, el qual servia al grup humà denominat com a societat, grup que comparteix valors, normes, cultura i sistema econòmic. Al mateix temps  aquestes característiques compartides calia que fossin criticades pel coneixement, per així canviar-les i millorar-les.

La lectura dels diferents materials, la reflexió i posterior participació en el debat, ha donat com a fruit un mapa conceptual ampliat que inclou nous conceptes i relacions entre els elements analitzats, C-T-S-E.

En el canvi conceptual es reconeix la interacció i influència  entre aquests quatre elements, derivant així en una nova perspectiva marcada per una reciprocitat multidireccional, i no unidireccional com s’havia pensat en un primer moment. En aquest mapa  podem dir que els C-T-S-E , creen, apliquen, transmeten  coneixement, però al mateix temps, aquest  coneixement es capaç d’aportar noves teories i principis que permetran tornar a la CIÈNCIA  crear, TECNOLOGIA  resoldre problemes per mitjà de noves tècniques, l’EDUCACIÓ  utilitzar els últims avanços tecnològics en TE i transmetre el nou coneixement  al conjunt de la SOCIETAT. Marcant així un camí de creació de coneixements basat en la constant innovació.

Explicada la reciprocitat i la relació que s’estableix entre els quatre elements, el mapa conceptual també reflexiona i aprofundeix sobre diferents aspectes aportats per tots ells, així com relacions d’influència més profundes.

El mapa inclou la influència dels trets generals d’identitat de la societat.  D’aquesta forma  el coneixement adquireix la característica de ser un producte de la societat, creat per i per a un context específic. A més, inclou el procés on la  societat mateixa transfereix, manipula i gestiona eixe coneixement per diferents vies.

 La ciència és una d’eixes vies on la societat li proporciona el coneixement i al mateix temps ella en crea de nou, que serà utilitzat per la societat, transmès per l’educació i aplicat per la tecnologia en noves tècniques que sol.lucionaran nous problemes. A més la tecnologia també serà capaç de crear noves tècniques i aparells que ajudaran a la ciència a descobrir i formar nous coneixements, a l’educació a crear nous entorns d’aprenentatge caracteritzats per la flexibilitat i interactivitat.

Una altra canvi respecte a l’altre mapa és l’aprofundiment en la Tecnologia (especificant els tipus: material, social, conceptual i general. Es reconeix també com una via d’utilització del coneixement, que intenta crear i planificar noves tècniques  que tenen com a objectiu principal  sol.lucionar problemes . A més, eixes tècniques  basades en el coneixement, com ara la informàtica i les teleconmunicacions, permeten transferir, manipular i gestionar la informació del coneixement a la societat, a la ciència i al món de l’educació.

En el nou mapa, la Tecnologia i la seua influència en la societat també s’intenta mostrar desde l’aportació dels determinismes socials i tecnològic. El primer afirma que és independent de tot procés i tret social, mentre que el segon afirma el contrari. Són dues concepcions totalment oposades.

També intentem mostrar en el nou mapa la influència entre allò social i tècnic a través de les perspectives interactives i el teixit sense costures. Ambdós reconeixen, encara que de forma diferent, la interacció recíproca amb el procés i trets socials.

L’ànalisi i noves aportacions de la Tecnologia en el nou mapa no acaben ací. Del propi orígen i naturalesa social de la Tecnologia, i la seua influència recíproca amb la societat, el Mapa també mostra la NO  universalització i neutralitat de la Tecnologia.  Per què? El coneixement, com hem dit abans, es creat per un context social amb uns trets específics. La tecnologia és doncs portadora d’eixos trets d’origen  i, per tant, no pot ser transferida a altres contextos.

Cal esmentar també la inclusió que fem en el Nou Mapa sobre les aportacions de la TE, als processos d’ensenyament aprenetatge. Permet d’esenvolupar doncs processos flexibles i interactius. Però es reconeix la necessitat de diferents implicacions educatives com: organització escolar, currículum i innovació, psicologia de l’educació, teoria de l’educació, sociologia de l’educació, teoria de la comunicació, teoria de sistemes i estudi social de CTS, entre altres. Aquestes implicacions educatives  cal que siguen tingudes en compte pel propi formador per tal de poder organitzar tota la informació que pot transmetre la Tecnologia, creant coneixement, aprenentatge significatiu i fugint de la mera transmissió d’informació.

Finalment l’Educació també té noves implicacions al mapa.  L’educació apareix com a transmissora dels trets d’identitat creats per la societat, transmissora del coneixement, usuària i destinatària de la Tecnologia, institució que qüestiona i crítica els signes d’identitat per millorar-los.

Conclusió: Els conceptes de Tecnologia, Societat, Educació i Ciència formen part d’un tot, un conjunt continu. Tota innovació i aportació en algun d’aquest camp tindrà la seua influència en la resta, assumint així la  perspectiva d’un cercle d’influència multidireccional en continu moviment.

2. REVISIÓ DEL QÜESTIONARI  D’VALUACIÓ DE CONEIXEMENTS PREVIS

¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.

Si. El progrés econòmic i social va lligat  sempre all progrés tecnològic i social.  Quan un país està molt  avançat en tecnologia i ciència és capaç de comandar el progrés econòmic i social en el món.  CANVI: Ara matiso la meua resposta perquè el progrés de la tecnològia no necessàriament ha de comportar un progrés tecnològic i social, el seu ús en contextos amb característiques socials diferents corren el perill de patir la NO neutralitat de les TIC

1. ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?

D’alguna manera  no es garantitza la neutralitat ideològica de les diferents tecnologies perque normalment  sols hi tenen accés  determinats sectors de la societat. Així donca, es produeix una associació entre poder adquisitiu i l’accés a les noves tecnologies.  CANVI: seguisc pensant en la no neutralitat, però no nomes pel no accés de determinats sectors de la societat sinó perquè a qualsevol sector que arribi la tecnologia, influenciarà en major o menor grau.       

2. Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment. 

Penso que tenir present les TIC és molt  important però no un requisit indispensable donat que no totes les activitats d’ensenyament-aprenentatge  han de basar-se en la utilització de les TIC. CANVI: un gran percentatge dels llocs de treballs en l’actualitat fa ús de les TIC. És per això que matiso la resposta, no es un requisit indispensable però cal formar persones crítiques en l’ús de les TIC per poder organitzar tota la informació que ens pot aportar, formant així persones adultes que sabran aprendre significativament amb el seu ús i integrant-se de forma activa en la societat i el mercat laboral

3. ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?

               Els nombrosos canvis socials i econòmics. La incorporació de les noves tecnologies en tots els diferents àmbits de la vida quotidiana. CANVI: I la constant renovació i innovació en el context del coneixement, ciència, tecnologia.

               

4. Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa

Són un conjunt d’eines que proporcionen accés a un món molt ampli i divers d’informació i coneixement , així com una gran varietat de recursos educatius per als docents. L’objecte d’estudi és l’aplicació de les noves tecnologies als processos d’ensenyament-aprenentatge.    CANVI: La tecnologia educativa dissenya i planifica recursos tècnics que tenen com a objectiu sol.lucionar problemes derivats del procés d’ensenyament aprenentatge. Proporcionant nous recursos i entorns flexibles i interactius.

5. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement

Donar a l’alumnat un tema d’estudi en format llibre o apunts és transmetre coneixements.

A partir de l’adquisició de coneixements en l’assignatura de Coneixement del Medi, ampliar la informació d’alló que ja sap, podriem parlar de l’aprenentatge significatiu, és construir coneixments.NOVA APORTACIÓ: es pot construir l’aprenetatge amb una activitat de realització de mapa conceptual en Coneixement del Medi, amb eines com el CMap Tools.

6. Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".

Penso que el context té una serie de normes socials i característiques culturals que condicionen els nostres patrons conductuals. Canvi: El coneixement és creat en un context determinat, adquirint així característiques socials específiques que ajudaran al subjecte a explicar i donar sentit a diferents idees que es porten a terme en el mateix context d’origen.

7. ¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i  posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?

Considero que és una manera de ficar-nos en contacte amb la gent amb qui estem estudiant. Em semblaria una gran avanç poder saber com fer-ho realitat.

 Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __8____ 5

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: _8_____8

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___10_____ 10

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: ____5_0

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: _8___9_

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: _5___3_

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ___7____5

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: ___7___5

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: _7_____8__

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: __10______8